Cigánycsárdás

Queixes pel toc excessivament nostàlgic de l'anterior post?
La solució: cermimònies als balcans ballant en parella ...

 ... o en solitari.

ΜΑΝΟΥΛΑ ΜΟΥ Νέλλη Βαβάση

Horacianes XLII

m'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aques verd
               aquest pètal
                                allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
                              aquell melic,
com la primera dent d'un infant.

vicent andrés estellés